Per als llectors que no em coneixen, sóc un jueu americà i israelià. Vaig aprendre el català fa uns anys a Georgetown University a Washington, D.C. Vaig prendre un curs d’un semestre, subvencionat per la Fundació Ramon Llull. Encara que ja estava interessat en Catalunya abans, aquell aprenentatge em va canviar la vida.
Molts cops, la gent pensa que només les llengües amb més parlants importen. Com si la quantitat de boques parlant representés la saviesa o l’intel·ligència. Però no és veritat. Podem pensar, per exemple, al cas del grecoparlants, que són només 13.4 millons, però que sense dubte han contribuït fenomenalment a la civilització occidental.
El cas dels catalans no és diferent. Amb més de 10 millions de parlants, el català forma part d’una civilització de fa més de mil anys. Una civilització amb literatura, música, dansa, arquitectura, poesia, i més. I cada aspecte amb el seu caràcter únic i local.
Mil cops, quan vaig dir que parlava català, la resposta ha segut “per qué? Cada català parla castellà, és una llengua petita, i no et serveix més el xinés o alguna llengua ‘important’?” I la meva resposta és: “una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina.” O sigui, que a qualsevol lloc al món, podem trobar saviesa i riquesa cultural. No importa el tamany de la llengua- encara si no té poder polític, val la pena aprendre. De fet a vegades les llengües sense tant poder polític ofereixen una perspectiva nova i especial.
No és gaire curiós que aquesta expressió coneguda entre lingüistes i activistes és, de fet, una contribució de la meva civilització, la jueva. El lingüista Max Weinrich, un acadèmic que s’especialitzava en la llengua ídix, la llengua dels meus avis. I recenment, una llengua que vaig aprendre jo per a conectar-me amb els meus arrels culturals. És una llengua minòritaria que, igual que el català, ha segut menyspreada pel seu tamany i “falta d’importància”. Molts cops, racistes es refereixen al idioma com un “dialecte” de l’alemany, igual que el prejudici que diu que el català és només un dialecte del castellà.
És precisament per aquest menyspreu i imperialisme cultural que com a jueu, m’identifico amb el moviment per l’independència de Catalunya. Perque jo sé bé que les forces majoritàries del món- no podem comptar amb elles per a protegir les nostres cultures. Som pobles que hem patit la discriminació i la persecució- i del mateix estat espanyol.
Llavors comparteixo la meva solidaritat amb el poble català durant aquest moment difícil. No sé qual sera el resultat, però vull que sapigueu que teniu el meu suport. I seguiré parlant en català, en castellà, en anglés, en hebreu, en qualsevol llengua possible, per a que el món s’enteri de la justicia de la vostra causa.
Perque els pobles petits importem.
Una abraçada,
Matt Adler
Washington, D.C.
Planting Roots Bearing Fruits 
2 thoughts on “Per què sóc jueu i independentista”