Com Perpinyà justifica l’independència de Catalunya

El segon cop que vaig anar a Catalunya, fa més o menys dos anys, vaig decidir explorar França també.  Parlo francés i sempre m’agrada practicar les meves llengües i descobrir noves cultures.

Va ser molt interessant.  Ja sabia que Perpinyà forma part del Països Catalans.  Més precisament, que Perpinyà forma part de Catalunya Nord, una regió que va esdevenir territori francés en 1659.

La gent era molt amable, hi havia un castell bonic que es deia Palau dels Reis de Mallorca, i vaig gaudir del menjar prou ric.

La cosa curiosa és que el català gairabé no es sent.  Fora de dues dones que vaig conèixer al poblet de Toluges que parlaven la llengua, no vaig sentir el català mai.  Encara que va ser molt interessant parlar amb les dones (el seu dialecte era prou diferent que el català al sud de les muntanyes), era gairabé com visitar un museu.  Un museu on es podia explorar la cultura catalana com a un artefacte i molt menys com a una cosa viva.

Lo mateix puc dir sobre la meva experiència a Alacant, una ciutat que vullia explorar precisament per la seva cultura valenciana i catalanoparlant.  Segons els mapes que jo havia vist, era territori principalment castellanoparlant.  Però encara sabent això, va ser dur visitar.  Com Perpinyà, hi havia carrers amb noms en català, hi havia llocs històrics, però molt poca gent que parlava la llengua.  Tot arreu estaven parlant el castellà i fins que vaig conèixer un estudiant universitari català, no vaig sentir la llengua mai.

Segur que hi ha catalanoparlants a Perpinyà i a Alacant, encara si són pocs.  I menys que hi havia fa temps.

Si analitzem les millors recuperacions culturals, gairabé totes han tingut èxit gràcies a un estat.  Moltes llengües amb pocs parlants com l’hebreu, el txec, i el lituà (entre altres), han sobreviscut perquè tenen un estat independent.

Si Catalunya aconsegueix la seva independència, això protegerà la llengua catalana per generacions.  Per a que no es converteixi la cultura catalana en un bon tema per un museu, sinó una llengua encara viva i evolucionant.

És per això que sóc independentista.  Perque els museus són per a objectes, no cultures enteres.

 

Author: Matt Adler - מטע אדלר

A compassionate multilingual Jewish explorer. Join me on my journeys by reading my blog https://plantingrootsbearingfruits.wordpress.com/ or following me on Facebook https://www.facebook.com/matt.adler.357. May you find some beauty in your day today. :)

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s